I va venir el llop: vivint en el canvi de paradigma

Incendis forestals i temperatures elevades a causa de les onades de calor cada cop més freqüents i continuades han popularitzat, aquestes darreres setmanes, un missatge molt compartit a xarxes socials: “This Is The Coldest Summer Of The Rest of Your Life”. Això és cert? Els propers estius seran encara més calorosos que aquest?

La resposta, en principi i en termes generals és que Sí. En la nostra història recent, cada dècada està sent inequívocament més càlida que la que precedeix i molt probablement en els pròxims anys es continuïn batent rècords de calor. Els darrers set anys han estat els més calorosos mai registrats al planeta.

Hem normalitzat preguntar-nos quin dia s’arribaran als 40-45ºC , però no sobre el perquè d’aquesta normalització. Anomenem paradigma a aquell model, patró o exemple a seguir en determinada situació. En la seva interpretació més social es pot definir com el conjunt d’estereotips que prevalen en la conducta de la nostra societat i que formen la visió sobre la manera com veiem o entenem l’entorn en el qual vivim.

De la mateixa manera, quan com a societat fem front a un canvi de paradigma ens enfrontem a un canvi als supòsits bàsics amb què comprenem la nostra manera de viure. I en aquest sentit, estem veient en temps real un canvi de paradigma. El tauler de joc és el mateix (i l’únic) però amb noves regles i jugadors: canvi climàtic, pèrdua de patrimoni natural i biodiversitat, escassetat de recursos naturals, crisis humanitàries, crisis de l’aigua, impactes en la salut humana, crisis del model energètic, pandèmia…

The boy who cried wolf

Independentment del valor que se li vulgui donar a la veracitat o no de l’existència d’un canvi global vertebrat per un canvi climàtic, des d’àmbits científics, primer, i polítics, després, el discurs que el món s’enfronta a una crisi econòmica, social i ambiental sense precedents no pot sonar-nos a nou.

Fa molt de temps que sentim cridar que ve el llop...i potser ha sigut durant aquest primer semestre de 2022 que ens hem adonat que el llop ja estava tombat al nostre rebedor. Com si es tractés d’una tempesta perfecta, en aquest 2022, l’increment desmesurat del cost de l’energia, els efectes de la guerra inexplicable a l’Europa actual i el pas endavant que ha fet el canvi climàtic, manifestant-se ja sense cap pudor, han creat la desafortunada coincidència espai-temporal d’efectes devastadors que ens està tocant viure.

En èpoques de crisi, les problemàtiques socials sempre s’han prioritzat a les ambientals, sense comprendre que ambdues són peces clau vinculades entre elles en qualsevol crisi. Potser el mateix origen i gestió de la COVID-19 ens hagi fet reflexionar i adonar-nos que la Sostenibilitat de la nostra societat i el nostre planeta es manté sobre tres pilars: Social, Ambiental i Econòmic, imprescindibles i interrelacionats.

Sense treva, doncs, sembla que un cop superada la situació provocada per la COVID-19, posem el focus ara en l’emergència climàtica i constatem que quan els tres pilars de la sostenibilitat estan desajustats provoquen situacions que ens afecten directament. Sí, ara el clima està al centre de l’opinió pública i finalment sembla que ens és fàcil establir la causa-efecte d’un estiu dantesc i una tardor que no es preveu molt més còmode amb la manca de pluja, la inflació de preus i la manca de recursos bàsics a causa del conflicte a Ucraïna. Un desequilibri social, econòmic i ambiental de manual.  

Toca actuar

Les evidències són flagrants, estem vivint el canvi climàtic, ja no és qüestió d’evitar-ho, toca adaptar-se a ell, perquè també han canviat els missatges. En 2013 el Secretari General de les Nacions Unides,  Ban Ki-moon parlava davant el G-20 sobre el desenvolupament sostenible, indicant que era el camí cap al futur que volíem per a tots, ja que oferia un marc per a generar creixement econòmic, aconseguir justícia social, exercir la custòdia ambiental i enfortir la governança.

Ara en 2022, només nou anys més tard, i en un escenari similar, l’actual secretari de Nacions Unides, António Guterres, reunit fa un parell de setmanes amb ministres de 40 països per a discutir la crisi climàtica informava que la meitat de la humanitat està en zona de perill per inundacions, sequeres, tempestes extremes i incendis forestals i que, encara que cap nació és immune, continuem alimentant la nostra addicció als combustibles fòssils. El seu missatge final va ser directe i sense cap altra interpretació possible: “Hem d’escollir. Acció col·lectiva o suïcidi col·lectiu. Està a les nostres mans”.

Sí, fa falta actuar i disposem d’un avantatge, coneixem el problema i sabem les solucions. Ja no podem continuar predicant en el desert i esperar que algú prengui les mesures per nosaltres.

Tecnologia i Innovació

La tecnologia probablement ens salvarà. En consonància amb les idees clau del darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPPC), la tecnologia tindrà un paper fonamental per a permetre’ns reconduir la situació. La velocitat de desenvolupament d’alguns sectors com els vehicles elèctrics i les energies renovables és esperançadora, també l’acceleració de serveis digitals que substituiran a alternatives menys sostenibles i de major impacte sobre les emissions de gas efecte hivernacle.

Avui ja existeixen solucions que des de la societat podem adoptar i aplicar i que no són tecnològiques. Podem valorar si hem de volar amb la freqüència amb què ens havíem acostumat a volar, podem valorar estalviar aigua i energia, prioritzar el transport públic o reduir el consum de productes carnis. Totes aquestes iniciatives sumen i hem d’actuar.

Brots verds

Per superar els reptes derivats del Canvi Climàtic i la degradació del medi ambient la Unió Europea ha establert el Green Deal, l’estratègia europea que transformarà la UE en una economia eficient en l’ús dels recursos, competitiva i inclusiva i que es basa a fer tres supòsits: que Europa sigui climàticament neutra en 2050, que el creixement econòmic estigui desvinculat de l’ús de recursos i impulsat a través de tecnologia verda i que els reptes climàtics i mediambientals esdevinguin oportunitats.

L’actuació que es planteja implica innovació i desenvolupament de tecnologia i la creació de normatives legals que imposin estalvi energètic i/o reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com la promoció de qualsevol altra activitat destinada a canviar l’actitud de la societat cap a l’acceptació d’aquestes solucions tecnològiques i normes legals, molt sovint més cares però més respectuoses amb el medi ambient.

Som a temps?

En el passat hem aconseguit fites importants  en el que es refereix a solucionar problemes globals. En 1989 va entrar en vigor el Protocol Montreal, destinat a protegir la capa d’ozó. Va ser el primer tractat internacional que va abordar un repte d’una regulació mediambiental global i va adoptar el “principi de precaució” en el seu disseny per a elaborar polítiques d’actuació basades en la ciència.

Va funcionar. El món ha aconseguit eliminar el 98% de les conegudes com a Substàncies Esgotadores de la Capa d’Ozó contingudes en prop de 100 productes químics perillosos. En aquell moment, el fet d’aconseguir aquell consens mundial va demostrar el compromís del món amb la protecció de l’ozó i en general amb la protecció del medi ambient.

Actualment, hi ha un acord adoptat per tots els estats membres de les Nacions Unides, la coneguda com a Agenda 2030, que ofereix un pla compartit per a la pau i la prosperitat de les persones i el planeta, ara i en el futur. El seu nucli són els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que constitueixen una crida urgent a l’acció de tots els països – desenvolupats i en desenvolupament- en una aliança mundial.

Reconeixen que acabar amb la pobresa i altres privacions ha d’anar de bracet d’estratègies que millorin la salut i l’educació, redueixin la desigualtat i estimulin el creixement econòmic, al mateix temps que s’adreci el canvi climàtic i es treballi per a preservar els nostres oceans i boscos. Cert és que el mateix secretari general de les Nacions Unides deia en 2029 que els esforços realitzats fins a la data havien estat insuficients per a aconseguir el canvi que es necessitava i comprometent la promesa de l’Agenda 2030.

Se sap la solució, però els temps que es plantegen fins ara no han estat els òptims, serà 2022 i la prevista recessió econòmica vinculada al que marcarà el punt d’inflexió que permeti actuar i aplicar solucions de forma més ràpida i efectiva?

I tornant a la pregunta que obria aquest article: països, empreses, entitats, ciutadania… tots hauríem d’actuar com si, en efecte, aquest fos l’estiu més fred que viurem.

Article escrit per Manel Gazo, Sustainability Manager a Esade Creapolis i Doctor en Ciències Biològiques, especialitzat en impactes antropogènics al medi ambient.